Matias Spescha
Igl artist ch’ei nativs da Trun, ei repetidamein presents leu. Ultra dallas exposiziuns el SPAZI SPESCHA e la sculptura transibla OGNA sesanflan aunc duas autras plastica sin la senda d’art per liung dil Rein ed ina gronda plastica avon la casa communala Trun.
Matias Spescha stat en ina retscha cun ils pli impurtonts artists dil Grischun, Alberto Giacometti e Not Vital, e vala sco in impurtont artist svizzer dil temps suenter la Secunda Uiara mundiala.
Si’ovra vegn era renconuschida sin camp internaziunal.
Midada alla abstracziun
Suenter sia midada tumpriva dil naturalissem vi ell’abstracziun che Matias Spescha exequescha a Paris, anfla el gia 1959, cuort suenter sia bardigliada el vitg da Bages ella Frontscha dil sid, si’atgna fuorma da s’exprimer
Las relaziuns denter Bages e la Svizra daventan el decuors da decennis pli e pli stretgas. Igl interess per siu art crescha en sia patria e semuossa constantamein en in diember creschent d’exposiziuns sco era en fuorma d’ovras d’incarica e lavurs el spazi public.
Mo era l’«axa» Bages–Trun cun staziuns intermediaras a Turitg e Cuera daventa per biars giuvens artists dil Grischun, che selaian inspirar da Spescha, da gronda impurtonza.
Dil maletg alla plastica
Entuorn ils onns 1970 realisescha Matias Spescha il pass viers la sculptura, resta denton el medem temps fideivels alla pictura ed alla grafica da stampa. Cun integrar la tiarza dimensiun survegn il spazi per el pli e pli gronda muntada e daventa in tema fundamental.
«Il liug da sia pictura ei la transiziun dil spazi real el suggestiv, il viadi digl exteriur egl interiur. Sia pictura ei in art dalla transcedenza.» (Matthias Frehner en: Matias Spescha, Monografie 2000).
Quei svilup viers in’abstracziun che para da daventar pli e pli ascetica, arva al contemplader in spazi en ina nova dimensiun e lai daventar el part dall’«ovra d’art». Quei semuossa specialmein en ovras tardivas sco L.A.C., in’installaziun el Lieu d’Art Contemporain (2001 a Sigean, Frontscha).
Premis & destincziuns
1986: Premi dalla Fundaziun per art grafic en Svizra
1993: Premi cultural dil cantun Grischun
1999: Premi culturak dil cantun Turitg
Cuorta biografia
1925: nachius ils 17 da zercladur a Trun boren am 17. Juli in Trun
1941–1951: SEmprendissadi da cusunz e silsuenter lavur en fabrica da ponn Trun
1951–1955: Pictura da placats al kino Corso a Turitg
1955–1958: Dimora a Paris, Académie de la Grande Chaumière
seit 1958: Viva e lavura a Bages (Departement Aude, Frontscha dil sid). Pendulescha regularmein denter Bages e Turitg, sia secunda dimora.
2008: morts ils 28 da zercladur a Turitg
Links impurtonts
Hommage a Matias Spescha ella casa digl art Bages, Frontscha 2009 (Film documentar a caschun dall’exposiziun, commentar per engles).
Ausstellung im Kloster Schöntal bei Basel 2010/11, kuratiert von Guido Magnaguagno, ab 2012 Präsident der Stiftung OGNA.
Zur OGNA-Eröffnung im Kulturplatz, Schweizer Fernsehen 2013.
